Gracies
a aquests energúmens el mtb està ferit de mort, per culpa d'ells ens prohibeixen el
pas i s’estan restringint totes aquelles curses que passen per entorns
naturals.
El
Mtbiker capdefava es un espècimen tant curt que ell mateix s’està carregant
l’esport que practica, però com que a ell l’únic que li importa es la
competició i segur que d’aquí a uns anys ja ho haurà deixat li es igual si la resta pot seguir
sortint o no amb btt.
Avui hem tingut la
desgracia de conèixer el perfecte Capdefava amb MTB, no em sabem el nom ,
nomes sabem que vestia equipació de
Caldentey , te una Orbea blanca i devers les 9 i pico de dissabte 4 de març
baixava tot follat per la comuna de biniamar.
Però
be, anem a “lo nostro” que es contar les gracies i desgracies d’un grupet de
mtbikers que SI estimem el mtb i que per això fem i farem tot el que puguem
perquè nosaltres i els que vinguin desprès puguin seguir coneixent els recons magnífics
que te la nostra roqueta.
Feia
setmanes que en Miky volia fer la volta que realitzarem per celebrar el mig
segle d’en yerar, la que anomenarem com a ruta yerarday i que tot i no ser una
volta pels grans cims de tramuntana, sorprèn que pel raiguer es puguin trobar recons
tan amagats i amb algunes rampes que deixen a mes d’un ben tocat.
Començarem el mati amb els corresponents washaps d’un
dia amb inclemències meteorològiques: que fem ? fa massa vent, i si quedem per
Palma dirà el que te pressa i com sempre mira mes
pel seu interès. En
Vicenç ho deixà clar i aquest narrador ho ratifica i es que precisament amb la
ventada que fa , la volta d’avui no pot ser mes adient. No ens anem fins Liorna
, anem nomes a Binissalem i a mes a mes, rodarem per cotes baixes i sempre arrecerats
per les muntanyes.
Així
quedem a les vuit a Binissalem, be es un dir ja que en miky ja hi era devers
les 7:30 i una mica mes tard ens trobem al forn de Campos aquest narrador, en
yerar i n’Anton. Amb un bon cafè amb llet ben calentet sortim a fora, passem
pel davant de s’Olivera a on es veu que sempre queden els maifren i ens disposem
a partir un cop en bigel i en Torner estan
llests. A la fi arrenquem i quan nomes dúiem uns quants metres, algú s’adona que
ens falta n’Andreu, com que havíem passat mes dels 15 minuts de cortesia,
aquest narrador i n’anton continuem la marxa, ja que es responsabilitat del que
arriba tard intentar enganxar-nos mes endavant. Tot i això, la resta avui estan
piadosos i es returen a esperar. Així els dos grups no es ajuntem fins arribar al torrent d’Aumedrà, que encara du aigua , tot i que avui te un color blanquinós bastant estrany.
Travessem a
peu per uns passadors improvisats i continuem marxa cap a l’àrea recreativa que
donà al poble donya Leonor. En enfilar cap a Biniamar en gery vol reproduir el
fet insòlit que es va donar el dia de la seva celebració i es presta gentilment
a obrir i tancar la barrera. Així tots passem i el deixem tot sol. “Craso error”.
Mentre la resta de manera disciplinada fem el recorregut com toca amb el
corresponent passeig fins l’estranya ermiteta, en gery es despista i se’n va
directa cap a Biniamar. En Torner i aquest narrador ens adonem que en gery no
ve i ens aturem a esperar. En torner pensa que haurà tingut algun denou,
aquest narrador te clar el que ha passat, així que no queda altre que anar a
cercar-lo.
Un cop recuperat l’extraviat continuem pel tirany tècnic que ens du
cap a la pista que puja al puig de Lloseta. Allà es veu que el nostre “yogurin”(joan dixi), que darrerament va molt de gallet s’ha pegat una petita nespla i es
que es veu que en aquest indret la gravetat estira ja que desprès en la
davallada en jeroni també fa un aterratge per culpa de la grava de la pista. Continuem
la marxa i per evitar mes pèrdues aquest narrador queda per darrera i quan estem
pujant pel camí de Biniatzem ens creuem amb l’insurrecte que ens passa follat
mentre en biel el crida ja que havia vist que jo anava badocant per darrera. Arribem
a la barrera de dalt i allà ens conten que en Vp també ha tingut uns quants
crits amb aquest , perquè no dir-ho, imbecil, que els havia increpat perquè s’enretiressin
mentre els hi deia “domingueros”.
A
partir d’aquí el cervellet d’aquest narrador no va aturar de donar-li voltes. De que serveix que durant la setmana un hagi estat defensant els mtbikers ara que
s’està acabant la Llei de camins públics de Mallorca. Un intenta preservar els pocs camins que ens
queden sense asfaltar, un intentan que la llei sigui prou ample perquè ens considerin com a usuaris, un intenta que quedi clar quins camins son públics per no tenir
que estar sempre discutint i per que no ens trobem amb barreres com ha passat recentment per sa vileta i va un capdefava com aquest i es dedica a espantar a tots els
que passejavem per aquell indret. Capdefava...
Continuem
la marxa ,creuem Mancor i ens dirigim cap a les infernals rampes de la comuna de
Caimari a on els bons ho pugen tot i els xerecs anem posant qualque peu. Arribats
a dalt toca la baixada a on de nou els bons tipus rol ho fan tot d’una tacada
mentre altres fem un bon tros a peu ja que els revolts per nosaltres son impossibles. Ens
agrupem als Fornassos, creuem Caimari i enfilem cap a Binibona a on entrem pel curiós camí de darrera. Iniciem la segona
pujada del dia pel camí de sa coma , travessem el torrent de Sant Miquel que aquí
ja ha deixat el nom de Comafreda i ens dirigim cap el camí de ses Figueroles
que també el deixem per girar cap es Castell a on entrem en mode discret.
Aqui
tenim un nou denou, en miky que anava per davant no veu que el camí està tancat
per una reixeta i passa per damunt. Mmiraculosament no va passar res ja que
aquesta es va doblegar i no el va enganxar, però hagués pogut ser un bon
desastre. Continuem la marxa amb una mica de rusca ja que tenim ganes de berenar, així travessem els magnífics camps d’un
verd intens i sortim pel camí de Santiani per arribar a Campanet a on en es
bar d’es club prenem un bon berenar amb cafè inclòs tot per 5 euros. Allà
en fran ens abandona que ja el criden a casa igual que ha fet en jeroni feia
una estona.
Reiniciem la marxa i després de la rapida baixada pel cami del sant
crist ens acostem al proper objectiu, el puig de fangar. Bordejam el puig de
sant Miquel i ens fiquem als camins de fangar.Allà comença la dura pujada, primer
amb fortes rampes però rodadores i desprès de passat l’aljub, que no trobem, les rampes pedregoses. Un cop a dalt ja
de bon rotllo iniciem la baixada per la pista que un cop passat el xalet ja te
alguns trams formigonatsfins l'aturada oficial al tallat de la cantera de son Ferragut.
Iniciem la tornada cap a cases de manera entretinguda pels bucòlics camins d’Ullaró,
la simpàtica pujada pel tirany de tornada a Campanet i desprès de la pistarra, miraculosament conservada sense asfaltar ,de Son fuster a on les 29fan sofrir un
poc a la 26 d’en rol, ens fiquem al camí de ferradura que ens du cap els camins de
s’espedragar i de ses Oliveres.
Per anar
d’Inca a Binissalem per terra no
ens queda una altre que travessar la carretera i autopista d’Inca per anar a cercar el camí de can Boqueta que
ja per el cami de son Roig a on en yerar creua victoriós la darrera meta volant
del pont de l’autopista arribem a Binissalem. Allà alguns es queden a dinar mentre que la
resta ens retirem desprès d’una bona volta d’uns 70 km i uns 1100 mt de
desnivell.
2 comentarios:
A jo també me rebenten els capdefaves amb MTB. Mal se fiquin s'Strava pes cul!
Sempre gratificant aquesta volta, ens ho vàrem passar molt bé. Indrets increibles, dia sorprenentment increible també. Bona crònica. D'anonida no en té res, ja m'agradaria controlar la toponímia d'aquesta manera.
Publicar un comentario