REMEMBER GERARDAY o PUIG DE FANGAR. Dsbt 4 març

Capdefava amb MTB: es aquell energumen que munta amb una mtb i  va tot el temps de carreres sense importar-li  el mes mínim el lloc per on passa i la gent amb que es pot trobar. Ell està entrenant i tothom s’ha d’enretirar i si no ho fan els envestirà i els increparà.

Gracies a aquests energúmens el mtb està ferit de mort, per culpa d'ells  ens prohibeixen el pas i s’estan restringint totes aquelles curses que passen per entorns naturals.

El Mtbiker capdefava es un espècimen tant curt que ell mateix s’està carregant l’esport que practica, però com que a ell l’únic que li importa es la competició i segur que d’aquí a uns anys ja ho haurà  deixat li es igual si la resta pot seguir sortint  o no amb btt. 

Avui hem tingut la desgracia de conèixer el perfecte Capdefava amb MTB, no em sabem el nom , nomes  sabem que vestia equipació de Caldentey , te una Orbea blanca i devers les 9 i pico de dissabte 4 de març baixava tot follat per la comuna de biniamar.

Però be, anem a “lo nostro” que es contar les gracies i desgracies d’un grupet de mtbikers que SI estimem el mtb i que per això fem i farem tot el que puguem perquè nosaltres i els que vinguin desprès puguin seguir coneixent els recons magnífics que te la nostra roqueta.

Feia setmanes que en Miky volia fer la volta que realitzarem per celebrar el mig segle d’en yerar, la que anomenarem com a ruta yerarday i que tot i no ser una volta pels grans cims de tramuntana, sorprèn que  pel raiguer es puguin trobar recons tan amagats i amb algunes rampes que deixen a mes d’un ben tocat.

Començarem el mati amb els corresponents washaps  d’un dia amb inclemències meteorològiques: que fem ? fa massa vent, i si quedem per Palma dirà el que te pressa i com sempre  mira mes pel seu interès.  En Vicenç ho deixà clar i aquest narrador ho ratifica i es que precisament amb la ventada que fa , la volta d’avui no pot ser mes adient. No ens anem fins Liorna , anem nomes a Binissalem i a mes a mes, rodarem per cotes baixes i sempre arrecerats per les muntanyes.

Així quedem a les vuit a Binissalem, be es un dir ja que en miky ja hi era devers les 7:30 i una mica mes tard ens trobem al forn de Campos aquest narrador, en yerar i n’Anton. Amb un bon cafè amb llet ben calentet sortim a fora, passem pel davant de s’Olivera a on es veu que sempre queden els maifren i ens disposem a partir un cop en bigel i en Torner  estan llests. A la fi arrenquem i quan nomes dúiem uns quants metres, algú s’adona que ens falta n’Andreu, com que havíem passat mes dels 15 minuts de cortesia, aquest narrador i n’anton continuem la marxa, ja que es responsabilitat del que arriba tard intentar enganxar-nos mes endavant. Tot i això, la resta avui estan piadosos i es returen a esperar. Així els dos grups no es ajuntem fins arribar al torrent d’Aumedrà, que  encara du aigua , tot i que  avui te un color blanquinós bastant estrany. 

Travessem a peu per uns passadors improvisats i continuem marxa cap a l’àrea recreativa que donà al poble donya Leonor. En enfilar cap a Biniamar en gery vol reproduir el fet insòlit que es va donar el dia de la seva celebració i es presta gentilment a obrir i tancar la barrera. Així tots passem i el deixem tot sol. “Craso error”. Mentre la resta de manera disciplinada fem el recorregut com toca amb el corresponent passeig fins l’estranya ermiteta, en gery es despista i se’n va directa cap a Biniamar. En Torner i aquest narrador ens adonem que en gery no ve i ens aturem a esperar. En torner pensa que haurà tingut algun denou, aquest narrador te clar el que ha passat, així que no queda altre que anar a cercar-lo. 

Un cop recuperat l’extraviat continuem pel tirany tècnic que ens du cap a la pista que puja al puig de Lloseta. Allà es veu que el nostre “yogurin”(joan dixi), que darrerament va molt de gallet s’ha pegat una petita nespla i es que es veu que en aquest indret la gravetat estira ja que desprès en la davallada en jeroni també fa un aterratge per culpa de la grava de la pista. Continuem la marxa i per evitar mes pèrdues aquest narrador queda per darrera i quan estem pujant pel camí de Biniatzem ens creuem amb l’insurrecte que ens passa follat mentre en biel el crida ja que havia vist que jo anava badocant per darrera. Arribem a la barrera de dalt i allà ens conten que en Vp també ha tingut uns quants crits amb aquest , perquè no dir-ho, imbecil, que els havia increpat perquè s’enretiressin mentre els hi deia “domingueros”.

A partir d’aquí el cervellet d’aquest narrador no va aturar de donar-li voltes. De que serveix que durant la  setmana un hagi  estat defensant els mtbikers ara que s’està acabant la Llei de camins públics de Mallorca. Un  intenta preservar els pocs camins que ens queden sense asfaltar, un intentan que la llei sigui prou ample perquè ens considerin com a usuaris, un intenta que quedi clar quins camins son públics per no tenir que estar sempre discutint i per que no ens trobem amb barreres com  ha passat recentment per sa vileta i va un capdefava com aquest i es dedica a espantar a tots els que passejavem per aquell indret. Capdefava...

Continuem la marxa ,creuem Mancor i ens dirigim cap a les infernals rampes de la comuna de Caimari a on els bons ho pugen tot i els xerecs anem posant qualque peu. Arribats a dalt toca la baixada a on de nou els bons tipus rol ho fan tot d’una tacada mentre altres fem un bon tros a peu ja que els revolts per nosaltres son impossibles. Ens agrupem als Fornassos, creuem Caimari i enfilem cap a Binibona a on entrem  pel curiós camí de darrera. Iniciem la segona pujada del dia pel camí de sa coma , travessem el torrent de Sant Miquel que aquí ja ha deixat el nom de Comafreda i ens dirigim cap el camí de ses Figueroles que també el deixem per girar cap es Castell a on entrem en mode discret.

Aqui tenim un nou denou, en miky que anava per davant no veu que el camí està tancat per una reixeta i passa per damunt. Mmiraculosament no va passar res ja que aquesta es va doblegar i no el va enganxar, però hagués pogut ser un bon desastre. Continuem la marxa amb una mica de rusca ja que tenim ganes de berenar,  així  travessem els magnífics camps d’un verd intens i sortim pel camí de Santiani per arribar a Campanet a on en es bar d’es club prenem un bon berenar  amb cafè inclòs tot per 5 euros. Allà en fran ens abandona que ja el criden a casa igual que ha fet en jeroni feia una estona. 

Reiniciem la marxa i després de la rapida baixada pel cami del sant crist ens acostem al proper objectiu, el puig de fangar. Bordejam el puig de sant Miquel i ens fiquem als camins de fangar.Allà comença la dura pujada, primer amb fortes rampes però rodadores i desprès de passat l’aljub, que  no trobem, les rampes pedregoses. Un cop a dalt  ja de bon rotllo iniciem la baixada per la pista que un cop passat el xalet ja te alguns trams formigonatsfins l'aturada oficial al tallat de la cantera de son Ferragut. 

Iniciem la tornada cap a cases de manera entretinguda pels bucòlics camins d’Ullaró, la simpàtica pujada pel tirany de tornada a Campanet i desprès de la pistarra, miraculosament conservada sense asfaltar ,de Son fuster a on les 29fan sofrir un poc a la 26 d’en rol, ens fiquem al camí de ferradura que ens du cap els camins de s’espedragar i de ses Oliveres. 

Per anar  d’Inca  a Binissalem per terra no ens queda una altre que travessar la carretera i autopista d’Inca  per anar a cercar el camí de can Boqueta que ja per el cami de son Roig a on en yerar creua victoriós la darrera meta volant del pont de l’autopista arribem a Binissalem.  Allà alguns es queden a dinar mentre que la resta ens retirem desprès d’una bona volta d’uns 70 km i uns 1100 mt de desnivell. 

fotos puig de fangar