BUBAS DAY 17. 8 juliol

Passen el anys però seguim aquí, alguns amics dels que ens han deixat ho han fet de forma sobtada i segur que si encara estiguessin entre  nosaltres , a dia d’avui continuaríem compartit els grans moment que passem cada dissabte. Ara ja fa 10 anys que en buba ens deixà, però sabem que si per ell fos, segur que encara colcaria entre nosaltres, així almenys un pic al any, tornem a compartir la volta amb ell.

A les 8:00 a on ja fa segurament mes de 20 anys que quedem, partim cap el camí dels reis per enfilar cap a na burguesa pels terrenys de darrera les escoles.  Avui com a novetat es proposa pujar pel mirador en lloc de per la base. Tot i això aquest narrador com que encara està en fase de recuperació parteix per la via curta deixant que la resta es desfogui una mica. Com manen les tradicions el primer que arriba, endresa una mica el lloc i en acabar les feines  ja arriben  la resta de colla, que per les cares que posen, no han anat precisament de passeig. Ens aturem un moment i recordem alguna anècdota  d’en buba que ens fa riure i reiniciem la marxa cap el berenar, que sempre es un dels objectius que ens fa rodar.

 La intenció es anar al bar nou de Capdellà i per tant el recorregut està cantat, o no,  ja que com diria en hoyos ni ha alguns que tot i que fa “20 anys que fan de putes,  encara no saben ballar”.  

Així com que hem  decidit anar pel camí vell de Calvià, ens fiquem  pel tirany que empren les motos per sortir cap a la carretera amb la mala sort  que en predro i en bordils no se’n adonen del desviament cap a  Valldurgent i tot i que es del tot il·lògic, remunten  per amunt fins quasi arribar a dalt del coll. La resta quan aconseguim saber el que ha passat decidim  reprendre la marxa,  encomanant als perduts a trobar-nos carretera mes avall a l’alçada d’es burotell. 

Continuem  la marxa pel confús camí vell que estaria be que algun dia es recuperes i decidim sortir per la substació . Al final del camí ens trobem una bona guarda de porcs  i un poc mes enllà el porquer que com era d’esperar ens atura. El pagès en qüestió, es una jove  promesa del camp mallorquí, que ha decidit apostar per guanyar-se les sopes amb aquesta dura feina. Així mentre llueix les seves abdominals que ens fan pensar si realment els gimnasos serveixen de molt, ens explica la cançó de sempre: que li rompen les reixetes, que els animals se li escapen, que ha cridat al seprona ( curiosa manera de evitar el nom de Guardia Civil)  perquè faci voltes per allà , etc, etc.

Com es també habitual nosaltres li contestem que es cert que hi ha molts de desaprensius , que nosaltres ho hem deixat tot tal com ho hem trobat etc, etc. I com sempre acabem tan amics ja que com ell ens confessarà desprès ell també tresca per les muntanyes i evidentment passant per algunes finques. Deixem al jove pagès que si la fisonomia no em traiciona es el mateix al que l’ajuntament ha encomanat la gestió de  Galatzó i desprès de incorporar els perduts reiniciem marxa cap a son boronat i l’enllaç cap el torrent de santa Ponça des d’on per carreterona arriben al Capdellà. 

Mentre berenam arriben en Joan i les noves generacions sectaries en Jaonet i en Sergi, que desprès ens acompanyaran fins les barreres Galatzó. Un cop ens acomiadem de la família bikera, continuem la marxa cap es ratxo, passant pel cami d’en cecilio. Un cop a dalt tot i que la proposta era anar cap a muntanya i sa campaneta, com que feia una calorada i l’objectiu del dia al cap i ala fi era acabar fent un dinar conjunt decidirem retallar cosa que no sembla malament a ningú ja que ni havia algun que trobava que com que no havíem agafat ritme en tot el dia estava desmotivat. 

Hauríem de recordar que si qualque cosa ha caracteritzat a aquest grup al llarg de tants anys ha estat precisament la frase d’en Xavi Fane “ sin ritmo ni cadencia “ . Iniciem la tornada pujant cap a la font d’en marques i desprès davallant pelstiranys de son Net per aixi arribar a Puigpunyent a on carretera per avall arribarem a Ciutat. Desprès de passar per la pizzeria l’alfabeguera del Secar i veure que tot eren problemes per menjar, partirem cap a Aspace, a on ens tractarem la mar de be i menjarem millor. Allà s’en ajuntà de nou en Joan i descendència. I en tre rialla i rialla, recordarem un any mes al nostre amic en Buba.