A la fi arribà la data per finalitzar el que vàrem començar l’any passat, completar la Gran Travessa del Pirineu Català. Tot i que no l’hem poguda fer fil per randa per raons logísitques i temporals, tant la part de l’any passat, les tres primeres etapes, i la d’enguany, les quatre següents obviant la darrera la vuitena, ens podem donar per més que satisfets ja que tot ens ha sortit rodó. L’equip de l’expedició ha estat el mateix a les dues ocasions. llevat de n’Andreu que enguany no ha vingut, tot i que l’hem tingut present amb nosaltres; l’ha substituït en Rol que no s’ho ha volgut perdre amb la seva recent estrenada montura.
Així que, després d’un agradable trajecte amb vaixell (no sé què tenen els llits dels camarots però un hi dorm con un nadó), i després d’un accidentat i car desdejuni a un bar de les Rambles, on un perla gat la volia liar amb els cambrers, ens pujam al tren que ens ha de dur fins Puigcerdà, l’inici de la nostra expedició per l’Alt Pirineu.
Només baixar a Puigcerdà tenim la sensació d’haver errat la destinació ja les persones que hi ha per allà i dins el bar parlan amb accent andalús molt tancat. Passat l’ensurt, i després d’un bon café i amb els gepesos amb ordre emprenem la ruta. Són passades la una i tenim per davant un percal d’una cinquentena de quilòmetres i quasi 1800 mts. de desnivell. Enfilam rumb nord cap el primer objectiu del dia, el coll de Fontanera i l’estació d’esquí nòrdic de Guils, amb una pujada de vuit quilòmetres i mig al 8,2 %, enfilant-nos fins els 1910 metres. Hi ha que dir que tot i que la llargada del coll és considerable pel que estam avesats a Mallorca, el ferm de les pistes i els senders és tant bo que ho fa més fácil. Això no vol dir que no dugui feina, i de fet ràpidament veim quins seran els homes forts d’aquests propers dies, podent diferenciar aquests, Gerard, Rol, Biel, Bodoy, del altres, Mapes, Antón, i qui escriu aquest rotllo. No obstant, el nivell del conjunt ha estat més que aceptable.
Com anirem vent, a tota gran pujada, li succeeix un bona baixada, sempre sobre bon terreny, per la qual cosa podem baixar aviat, molt aviat, i amb molta seguretat ja que el “grip” és excepcional. Un poc passat Montmalús, devers el qm. 17, i fins el final de l’etatpa d’avui, ens queda un continu puja i baixa, sempre movent-nos entre els 1500 i els 1700 mts. Ens troban dins la Cerdanya, i ens aturam a Meranges a fer un repostatge que ens serveixi de dinar. És un poblet pagès de porquers, vaquers i caçadors, i al restaurant Cal Joan ens preparen uns bocatas XXL que més d’un s’hi veu amb feines per acabar-s’ho, i tot per vuit eurets, amb café i tot.
Després d’un ensurt que ens enduim alguns quan anem a l'wc (els pagesos hi deixen una bona empremta), reprenem la marxa, sempre entretinguts per l’espectacualr paisatge, riuets, boscos tardorencs i pastures i vaques, i més poblets ramaders, tant petits que no hi ha ni tendes ni res. Entre Éller i Talltendre passarem per un dels pocs trams tècnics que farem aquests dies, una divertida baixada de curves perfectament peraltades, suposam gràcies al pas de les motos, i és que per aquí es practica molt l’enduro, i de forma civilitzada com vam poder veure.
Seguim el puja i baixa, que s’ens fa un poc pesat ja que els quilòmetres passen lentament i és difícil agafar ritme, a més duim la pallissa del barco i tren. Així, arribam al darrer collet destacable del dia, el de santa Anna, de 1735 mts., des d’on ja enfilarem els no fàcils darres nou quilòmetres. Un cop arribats a Viliella (no Vielha) feim els darrers repetxos fins que, per arribar al poble on farem la nit, hem de baixar uns tres qm. que l’endemà haurem de pujar.
Amb un timming clavat arribam a Lles, un poblet ramader, com no, però que té molta activitat turística de muntanya. Ens dirigim a la fonda can Domingo, on passarem la nit, i per sorpresa nostra, el lloc on millor menjarem de tots ja que la cuina tradicional am un toc modern és el punt fort de l’hospedatje. Només té una pega, segons en Biel, i és que l’edifici es mou de costat a costat, com si navegas (hem de dir que encara no havia begut res).
A l’hora del sopar, a un acollidor i càlid menjador, disfrutarem de l’excel·lent menú, una reconstituent sopa de galets amb carn i verdura, l’estufat de civet (plat prefertit d’en Mapes), o la fantástica butifarra catalana, entre altres plats, per no parlar dels postres casolans, o el vi de la regió. (No menys excel·lent será el desdejuni del dia següent, amb suc natural i embotits i pa pagesos entre altres delícies). Amb la panxa contenta i després d’una feliç sobretaula ens anam a dormir.
Com anirem vent, a tota gran pujada, li succeeix un bona baixada, sempre sobre bon terreny, per la qual cosa podem baixar aviat, molt aviat, i amb molta seguretat ja que el “grip” és excepcional. Un poc passat Montmalús, devers el qm. 17, i fins el final de l’etatpa d’avui, ens queda un continu puja i baixa, sempre movent-nos entre els 1500 i els 1700 mts. Ens troban dins la Cerdanya, i ens aturam a Meranges a fer un repostatge que ens serveixi de dinar. És un poblet pagès de porquers, vaquers i caçadors, i al restaurant Cal Joan ens preparen uns bocatas XXL que més d’un s’hi veu amb feines per acabar-s’ho, i tot per vuit eurets, amb café i tot.
Després d’un ensurt que ens enduim alguns quan anem a l'wc (els pagesos hi deixen una bona empremta), reprenem la marxa, sempre entretinguts per l’espectacualr paisatge, riuets, boscos tardorencs i pastures i vaques, i més poblets ramaders, tant petits que no hi ha ni tendes ni res. Entre Éller i Talltendre passarem per un dels pocs trams tècnics que farem aquests dies, una divertida baixada de curves perfectament peraltades, suposam gràcies al pas de les motos, i és que per aquí es practica molt l’enduro, i de forma civilitzada com vam poder veure.
Seguim el puja i baixa, que s’ens fa un poc pesat ja que els quilòmetres passen lentament i és difícil agafar ritme, a més duim la pallissa del barco i tren. Així, arribam al darrer collet destacable del dia, el de santa Anna, de 1735 mts., des d’on ja enfilarem els no fàcils darres nou quilòmetres. Un cop arribats a Viliella (no Vielha) feim els darrers repetxos fins que, per arribar al poble on farem la nit, hem de baixar uns tres qm. que l’endemà haurem de pujar.
Amb un timming clavat arribam a Lles, un poblet ramader, com no, però que té molta activitat turística de muntanya. Ens dirigim a la fonda can Domingo, on passarem la nit, i per sorpresa nostra, el lloc on millor menjarem de tots ja que la cuina tradicional am un toc modern és el punt fort de l’hospedatje. Només té una pega, segons en Biel, i és que l’edifici es mou de costat a costat, com si navegas (hem de dir que encara no havia begut res).
A l’hora del sopar, a un acollidor i càlid menjador, disfrutarem de l’excel·lent menú, una reconstituent sopa de galets amb carn i verdura, l’estufat de civet (plat prefertit d’en Mapes), o la fantástica butifarra catalana, entre altres plats, per no parlar dels postres casolans, o el vi de la regió. (No menys excel·lent será el desdejuni del dia següent, amb suc natural i embotits i pa pagesos entre altres delícies). Amb la panxa contenta i després d’una feliç sobretaula ens anam a dormir.
Total: 52 qm i 1770 de desnivell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario