Teix CX, sbt 30 no

Cx or not CX, that is the question ?

Com ja comença a ser habitual per aquestes dates s’ha tornat a desenterrar  el CX per acontentar als  desesperats que no poden estar cap moment de l’any  sense carreres i a les tendes  de bicis que així  també aconsegueixen vendre qualque trasto d’aquets. Així en Joan que es mou per aquests ambients competitius -comercials,  intentà convertir-nos a aquesta religió. Però la nostra fe és solida i nosaltres nomes reconeixem un sol Deu. Així aquest dissabte mentre en Joan predicava i conduïa a un remat de descarrilats, nosaltres continuarem amb la nostra tradicional litúrgia.

8,00 a on sempre un bon grapat de fidels : vp, andreu, salvador, pere, fran, rol, jeroni, bigel, mapes i dos devots forans en ff i en matgi (company de professió d’aquest narrador) partirem cap a son Sardina i passatemps. En arribar a s’Esglaieta, suposadament teníem que recollir en yerar, però amb el fred que feia es veu que no es va atrevir a travessar tot sol l’estepa siberiana del raiguer i optà per venir amb la furgo i ja que hi era, en lloc d’aturar-se allà , com que arribava tard va decidir pujar còmodament fins s’estret. 

Allà ens agruparem tots i  partirem cap a son Brondo, obrint les barreres de sa carretereta que un bon home, com que ens ha vist amb la intenció d’anar cap allà, les havia tancat davant nosaltres fent una feinada. Segur   que feia mesos o anys que ningú les tancava. Passat Valldemosa  que la varem travessar per carrerons per aixi evitar anar  per  davant can molines varem iniciar la gran pujada des cairats. Com era d’esperar els bons varen fer un cero i els petats varem fer un munt de peus.

Bici en es coll pujarem els primers trams del camí de s’arxiduc per desprès  començar a colcar per aquest meravellós indret. Hi haurem passat mil vegades però mai ens cansem d’anar-hi. Al arribar al pla de ses aritges  hcontinuarem cap el caragoli per així fer el tram mes espectacular del camí i arribar en davallada  fins s’estret de son Gallard. 

Ara ja nomes quedava la fantàstica baixada cap a les ermites que la ferem amb un moment. En arribar en es mirador des tudons en ff i en matgi com que tenien presa tiraren cap a la carretera mentre la resta pujarem fins l’ermita per fer un poc mes de terra. Com que ja era ben hora de berenar partirem cap a los tilos ( ara una nova sucursal de can molines ) sense endoiar mes .

Allà mentre menjàvem, comença a ploure, al igual que el cap de setmana passat pareixia que ho teníem tot cronometrat ja que en acabar , també aturà de ploure. 

Tot i això, a fora feia un fred que pelava  i el cel continuava ben encapotat i  com que no hi havia moltes ganes de guerra varen decidir fugir cap a ciutat.

Deixarem en yerar a s’estret i la resta arribarem a ciutat  per s’esglaieta , ses rotgetes i son espanyol. Bona volta per un dissabte en que no teníem gens clar si podríem sortir o no.

57 miserables kilòmetres i 1256 mt de desnivell