COMA D’EN VIDAL Dsbt 24 Maig

Avui la crònica no podrà contar moltes coses perquè aquest narrador  anava al vagó de cua i com que no s’han fet les parades  per reagrupar-nos en els llocs habituals, sinó que es feien molt de tan en tan, un no s’ha enterat del que passava. I es que mentre en Gerard plora tot el dia de la feinada que fa i del poc que surt, altres sense plorar tant, preocupats perquè el viatge de l’estiu va endarrerit ja que enguany no comptem amb l’ajuda impagable d’en Fernando, tampoc em sortit i ens hem passat fins les tantes cada vespre preparant-lo i això avui  ha passat factura.  

Tocava tramuntana  Sud així  que o be tocava Andratx o be Planícia, ens decantem per la darrera opció que es mes fresqueta.  Així partim de Ciutat: jet-roni, pere, bigel,torner, fran, rol, vp, andreu, salvador, tia, mapes i en Joan que ens ve a fer una visita i a colcar una estona amb nosaltres amb la bici de ciclocròs  ja que desprès a de fugir a vendre calcetins . Camí de la Real, son Espanyol, Muntant, coll d’en Portell, a on alguns han fet la nova variant que parteix de l’antiga trialera ( ara pista ) i que desprès de pujar una mica mes es tira per avall i acaba  al final de la trialera( ara pista). Mes o manco agrupats iniciem la pujada del camí des pescadors a on hem topat amb en kapax i uns quants bikers mes, fem una breu xerradeta sobre el cami que ells volen fer i continuem la marxa. En arribar a dalt ens trobem amb en Jonanda i amb els del raiguer: micot, raul i Gerard que segueix anat a la seva bolla.

Reiniciem la marxa cap a Mirant de mar i d’allà cap a la magnifica baixadeta a la carretera del Port. Allà aquest narrador s’ha aturat un moment a llevar pressió a la roda i ja no ha tornat a veure a part del  grup fins a son Sanutges i en els altres fins a Planícia.  Ho hem dit mil vegades, mes val anar a un ritme còmode per tot el grup que no pegant punyides, ja que els que van per davant s’han d’aturar a esperar  i els que van darrera o  es cremen intentant seguir-los o queden despenjats i perden el ritme i per tant augmenta mes el retard. Mes val petites aturades que no una aturada molt llarga. "Piano piano, si va  lantano". Arribats a Estellencs hem aturat al mini bar de la carretera i com que si aquest narrador no ho organitza i crida o envia qualcú a preparar-ho , ningú pren cap iniciativa, hem estat allà una hora  aturats. Berenats i ben abeurats hem reiniciat marxa cap el coll des pi, tiranyet arran de carretera i pujada cap a la coma.

Tot i que la pista ara està impecable, aquest narrador en un moviment estúpit, no se sap massa be com a derrapat i no ha pogut treure els peus de les  cales a temps  hi ha provat la polseguera d’en terra. Arribats al refugi com ja era habitual  els frissadors  han continuat així que ja no ens hem replegat fins a dalt de tot. La veritat es que la coma , ha deixat de ser aquell racó paradisíac que a un li recordaba a fartaritx, ara el pavoros incendi de l'estiu passat ho ha deixat tot dessolat. 

Iniciem la baixada, Suposem que en Rol i alguns altres s’ho hauran passat pipa, els altres hem anat davallant com hem pogut. Així de nou no ens  hem reagrupat  fins les cases de l’Amo en Biel, a on ens hem trobat es bini, un mascaro   i mes gent amb els que hem pujat fins el camí d’en Cecilio.

Foto de rigor i per amunt. En arribar al desviament cap a la pista descarnada de Galilea, es notava cert cansament i tot i que en Torner i algun mes volien continuar segons  el establert, hem continuat fins el collet de la urbanització des de on hem pujat una mica per anar per els caminois de l’alzinar que sempre emprem i que ara qualcú els vol convertir amb un circuit de descens ja que han peraltat les corbes. 

Continuem davallant per un altre camí, aquest mes secret i amagat i així arribem al fons del comellar, seguim el torrent i entrem a Puigpunyent per la síquia. Carreguem d’aigua i carretera per avall, amb sprint final del grup i petit incident d’en Jeroni sense conseqüències. Els del raiguer han continuat el seu camí i els que quedàvem i no teníem pressa hem anat a prendre una cervesa en es ferreret. 73 km i 1500 mt de desnivell.