PER BINIARROI I SOLLERIC sbd 4marc

Després de l’escapada a Menorca i en plena setmana santa, no hi havia ganes de fer res massa complicat ni massa enfora, com que la zona de Valldemossa Esporles ja la comencem a tenir una mica avorrida , tombarem cap a tramuntana centra, cap a Biniarroi i Solleric.

8.00 a la BP pocs, miky, rol pere, bigel, torner i mapes partim cap a son Macia i en es Caulls se’ns afegeixen en Raul i en Micot que venen de ca seva pel mateix camí que ara tornaran fer. En arribar a Binissalem pel camí des Raiguer encara no ha aparegut en Yerar, que s’havia quedat a esperar en Tibu prenen es cafè i llegint els diaris. Continuem marxa i tombem cap el camí de son Bonifai a on ara si,  s'integren en yerar i en tibu. Travessem el torrent d’aumedra i passem per l’àrea recreativa de Lloseta. Així arribem després a Biniamar i enfilem cap el camí vell de Mancor per el que hi hem passat ja mil vegades i tot i això en arribar a la barrera a on comença el camí de ferradura, alguns ja estaven botant la barrera tancada que du cap els sementers en lloc de passar per el portelló  amb la barrera que es pot obrir.

Arribem a Mancor i tot i que es relativament prest ens aturem a berenar a la plaça. Tot i que semblava que feia bon dia, aviat mes d’un ens hagués agradat estar a cobro. Panxa plena ens acomiadam d’en tibu que ja ha fet la seva gran volta del dia ( Binissalem - Mancor ) i iniciem la pujada terrible de Biniarroi. Allà després de que un dels propietaris ens obris la barrera de la carreterona cada un puja com pot i en arribar al llogaret ens agrupem tots menys en yerar, que com es habitual ha continuat per amunt.

Agafem el camí de la font  per el boci caòtic a on es manifesta mes la  esllavissada que provocà l’abandó del poble i els nombrosos  moviments que d’ençà es manifesten de tan en tant. Es una llàstima que aquest divertit camí estigui tan envaït per la vegetació, cosa que segurament augmentarà des de que l’Ajuntament el descatalogà com a públic, tot i que a molts de trams les propietats del seu voltant el respecten. Arribem al camí de sa font garrover i continuem pujant. en aturar-nos a una de les barreres aquest narrador repeteix per enèsima vegada, el que s’havia indicat en la descripció de la ruta “ojo” no hi ha que passar el portell que du cap a s’etorell ja que avui baixarem pel vell camí que va cap Aumedrà. Evidentment en Rol, en Raul i en Micot se’l passaren.

Com  que no es mereixien que els esperrassim continuem per el camí que al seu principi es molt mal de resseguir i si no fos per algun esglaó un no tindria molt clar si realment existeix, passat una fonteta amb abeurador, ara sec ja que l’aigua ara va per un altre camí.A poc a poc  el tirany comença a agafar definició fins que es converteix amb un camí de carro, però totalment envaït per la vegetació. Passem la gran paret que dona pas a l’olivar i el camí comença a davallar en moltes voltes. Es una llàstima que estigui tan ple de pedres i branques. A la fi arribem a fons del clot i anem cap el torrent que el tenim que travessar ja que el camí empedrat esta totalment envaït pels batzers.

En arribar a la barrera del camí de Tossals, tal com els hi havíem indicat als perduts, ens els trobem allà esperant. Després en Raul tot xulet ens dirà que era millor el seu itinerari  ja que es mes ràpid. I es cert, però també es cert que el nostre recorregut es molt mes interessant  i ens haurem  d’anar avesant a ell ja que el pas per l’hort de s’Estorell te els dies comptats i ja vorem que farà el xulet en qüestió quan es trobi que li han barrat el pas . Reiniciem la marxa  i un cop passades les cases d’Aumedrà girem a l’esquerra per pujar via directa cap a Oli clar. Com que feia molts d’anys que no anàvem per allà, ens equivoquem a un desviament i ens enfilem  mes del conte, tornem a davallar i  encertem el camí correcta que ja sense mes problemes ens du fins les cases.

Ara comença de veres la pujada  que a tots ens sorprèn els seu bon estat, tots recordem quan abans hi anàvem bastant per així evitar problemes per les cases, recordem que antes el camí es perdia just passades les cases i que sempre ens equivocàvem seguint els distints tiranys que feien els xots, despres recordarem quan el pagès decidí llaurar la pista de dins l’alzinar i descobrirem la trialera que va mes per el nord. Arribats a dalt ens agruparem i iniciarem la baixada cap a sa font figuera. En arribar al camí de sollerich, en micot punxà, però com que ja estava en el seu territori, el deixarem amb en raul que també es de per la rodolada. 

Així els pocs que quedàvem iniciarem el retorn per el camí/ carretera de sa Taulera. A son torrella ens acomiadarem d’en yerar i ja nomes en miky, en bigel , en torner i el que escriu ens ficarem per es Cabàs que el travessarem sense ser detectats. Per enllaçar amb els camins de son Pizà passarem per el nou vial de la parcel·lació de s’Estremera, que resulta que també es d’en Sastre, el mateix promotor que volia urbanitzar es Creuers per on gracies a Deu podem seguir passant ja que es va aturar el procés urbanitzador de Son Macià. Entrem a ciutat per la cra vella de Bunyola i ens aturem a prendre una cerveseta amb 80 km i 1500 mt de desnivell.