Crònica de fa dos
dissbates
Les previsions de
temps eren dolentes, així que s’havien fet dues propostes : la primera era fer una volta no massa enfora de Palma, per
si en un moment donat tocava “tocar el dos” i
l’altre era anar a fer net qualque camí si plovia. Evidentment tot d’una
sortiren els dissidents que el que volien era anar amb bici, "ells havien
fet feina tota la setmana i nomes esperaven el moment d’anar a colcar ", bla ,
bla, bla.
Be que els hi agrada
baixar per es burotell o pel cami d’en cecilio etc, etc i si no hagués estat
per les nostres neteges ara no existirien.
La qüestió es que al
final no va ploure i ens arreplegarem un bon grapat a les 8 a on sempre: Andreu, quico,
raul, miky, bigel, vp, jeroni, pere, salvador,rol, torner, joan, mapes i una nova
incorporació en Lluis “tatoo”
Partirem segons el pla establert cap a Sarrià i son Malferit,
per pujar cap a l’ermita de Maristella amb les seves terribles rampes que
pujarem cada un al seu ritme. A dalt ens agrupàrem i baixarem pel camí clàssic
cap a la vall de Superna. Com que
darrerament sempre baixem per nous variants i tiranys varem decidir recuperar
la opció tradicional ja que feia molt de
temps que no l’empràvem. En arribar al
olivar girarem per anar pujant cap es grau pels magnífics camins dins l’alzinar
fins que al final sortirem per son Noguera i acabarem de pujar al coll per
asfalt.
Sense perdre gaire temps baixarem a Puigpunyent pels tiranys del cami
vell i en arribar al poble, com que no teníem clar a on aturar i era
relativament prest, decidirem continuar. Partirem cap a son Net i pujarem pels caminois de dins l’alzinar. En arribar a dalt pensarem que si seguíem el
pla establert tindríem que berenar a Galilea i com que érem un munt, allà se’ns
faria el mati, així que decidirem tombar cap es Capdellà pel camí d’en Cecilio.
Desprès de l’aturada de rigor davant la plaqueta commemorativa que va fer
n’Andreu continuarem directes cap es Capdellà. Panxa contenta, continuarem
cap el torrent de Santa Ponça, tiranys de son bugadelles i els divertits i tècnics
camins de s’Hospitalet. En arribar a la pista de les guixeries ens trobarem un guarda al que convencerem de que passaríem per les canteres en un moment
i enfilaríem directes cap a costa d’en blanes. Dit i fet. A la urbanització es
produí una petita desbandada , no esta molt clar si a causa de que tenien presa
o perquè no es volien enfrontar a la pujada fins a les antenes o puig del pi de
ses creus. Realment
la pujada va ser una petita penitencia, en que els que ara darrerament
anem al vago de coa patirem com a cans ,com diria en tia. Tal com estava
previst no trobarem cap caçador ja que
pel migdia no es hora de passejar amb escopetes i per això ens atrevirem a ficar-nos per allà en
plena temporada.
Crec que a tots els
Bikers ens aniria molt millor si respectéssim aquesta norma, No entrar a cap
vedat com na burguesa, son Segui etc a
primeres hores del mati dels dissabtes i diumenges.
En el coll des Pastors
ens dirigirem cap el talla focs de la base i així entrarem a Palma per una de
les arribades mes espectaculars que tenim. Ja a baix, ens dividirem uns cap son Dureta i i els altres cap
a son Muntaner .
Bona volta per un dia
en que no estava gens clar si podríem
arribar a sortir.
3 comentarios:
hi ha que veure el somriure de senyoretes que posena alguns a les fotos
bona volta..amb bon ritme i tots junts(increible)
Una més per passar molt de gust, tot i que sa pujada desde Costa d'En Blanes se va fer ben feixuga..
Publicar un comentario