Per Maristella i na Burguesa, sbt 9 nov

Crònica de fa dos dissbates

Les previsions de temps eren dolentes, així que s’havien fet dues propostes : la primera era  fer una volta no massa enfora de Palma, per si  en un moment donat tocava “tocar el dos” i l’altre era anar a fer net qualque camí si plovia. Evidentment tot d’una sortiren els dissidents que el que volien era anar amb bici, "ells havien fet feina tota la setmana i nomes esperaven el moment d’anar a colcar ", bla , bla, bla.

Be que els hi agrada baixar per es burotell o pel cami d’en cecilio etc, etc i si no hagués estat per les nostres neteges ara no existirien.

La qüestió es que al final no va ploure i ens arreplegarem un bon grapat a les 8 a on sempre: Andreu, quico, raul, miky, bigel, vp, jeroni, pere, salvador,rol, torner, joan, mapes i una nova incorporació en Lluis “tatoo”

Partirem segons  el pla establert cap a Sarrià i son Malferit, per pujar cap a l’ermita de Maristella amb les seves terribles rampes que pujarem cada un al seu ritme. A dalt ens agrupàrem i baixarem pel camí clàssic cap a la vall de Superna. Com  que darrerament sempre baixem per nous variants i tiranys varem decidir recuperar la opció tradicional ja que  feia molt de temps que no  l’empràvem. En arribar al olivar girarem per anar pujant cap es grau pels magnífics camins dins l’alzinar fins que al final sortirem per son Noguera i acabarem de pujar al coll per asfalt.

Sense perdre gaire temps baixarem a Puigpunyent pels tiranys del cami vell i en arribar al poble, com que no teníem clar a on aturar i era relativament prest, decidirem continuar. Partirem cap a son Net i pujarem pels caminois de dins l’alzinar. En arribar a dalt pensarem que si seguíem el pla establert tindríem que berenar a Galilea i com que érem un munt, allà se’ns faria el mati, així que decidirem tombar cap es Capdellà pel camí d’en Cecilio. 

Desprès de l’aturada de rigor davant la plaqueta commemorativa que va fer n’Andreu continuarem  directes cap es Capdellà. Panxa contenta, continuarem cap el torrent de Santa Ponça, tiranys de son bugadelles i els divertits i tècnics camins de s’Hospitalet. En arribar a la pista de les guixeries ens trobarem un guarda al que convencerem de que passaríem per les canteres en un moment i enfilaríem directes cap a costa d’en blanes. Dit i fet. A la urbanització es produí una petita desbandada , no esta molt clar si a causa de que tenien presa o perquè no es volien enfrontar a la pujada fins a les antenes o puig del pi de ses creus.   Realment  la pujada va ser una petita penitencia, en que els que ara darrerament anem al vago de coa patirem com a cans ,com diria en tia. Tal com estava previst  no trobarem cap caçador ja que pel migdia no es hora de passejar amb escopetes i per això ens atrevirem a ficar-nos per allà en plena temporada.

Crec que a tots els Bikers ens aniria molt millor si respectéssim aquesta norma, No entrar a cap vedat com na burguesa, son Segui etc  a primeres hores del mati dels dissabtes i diumenges.

En el coll des Pastors ens dirigirem cap el talla focs de la base i així entrarem a Palma per una de les arribades mes espectaculars que tenim. Ja  a baix, ens dividirem uns cap son Dureta i i els altres cap a son Muntaner .

Bona volta per un dia en que no estava gens  clar si podríem arribar a sortir.

70 km i 1800 de desnivell