Primera sortida desprès del devastador incendi i darrera abans dels Alps. Fa dues setmanes aquest narrador, quan va saber que el cap de
setmana passat no podria sortir , va demanar al grup que no anessin fins a Estellencs,
ja que volia fer aquesta volta abans del viatge. El que no
sabia, era que un incendi cremaria durant tot aquell dissabte part del
recorregut. (per cert, encara estem esperant la crònica del dissabte passat: “Fran
aunque estes en Salamanca, alli tambien hay internet “ ). Tot i això, no hem
renunciat a anar fins a allà, ja que ara mes que mai necessiten que la
gent d’aquí no deixi d’anar-hi.
8,00 al lloc de sempre, pocs però ven avinguts: Jeroni, Torner, Bigel,
Pere, Joan, Sergi mediavuelta amb el seu germà en Borja i mapes. Partim cap a
Establiments i d’allà per caminois i carrerons arribem a Sarrià. Passat son Malferit, al coll de son ferrà, uns
baixen pel camí vell i altres per la carretera per ajuntar-nos al
final de la trialera i entrar junts a Esporles pel camí de l’ermita.
A
Esporles, teòricament, ens tenia que esperar en yerar, però es veu que ha
arribat abans i ha decidit començar a pujar tot sol i així tambe ens ha donat una treva, ja que ara està “fortissim” i venia dispossat a donar canya.
Pujant el camí des pescadors en bigel s’ha posat al davant i quan ha notat que en Sergi el seguia de
ben a prop, ha decidit baixar pinyons i posar terre pel mig, no permetent que aquest pogués
adelentar-lo, així en arribar a dalt, en Sergi clamava venjança, però “curiosament” com que tenia que tornar prest a Palma ha tingut que posposar-la...
A mirant de mar hem
canviat en Sergi i en Borja per en yerar i hem reprès la marxa per la baixadeta
i enllaç cap el camí de Planicia. El camí Bord avui estava esplèndid, fresquet
i amb el terra perfecte, així que en un moment hem arribat a les cases de
Planicia des de on hem pogut contemplar que la vall d’Estellencs no havia estat
afectada pel foc, nomes es veia una zona cremada a l’aresta del grau, que
suposem amaga l’infern.
Pugem el tram de la carretera vella d’Estellencs fins el coll del pi i d’allà
ja agafem la pista que puja cap a l’àrea recreativa de Son Fortuny. Fins aquell
moment, el grup havia anat mes o menys
compacte i s’havia demostrat que un grup
petit que va a un ritme còmode per a tots, es molt mes efectiu que no un grup en
el que els que van davant es posen a tirar, generant pèrdues i destroçant als de darrera. Tot i això, es veu que a en
Joan li havia entrat la frisor i els de davant s’han posat a tirar sense aturar-se
a cap desviament i així han anat acumulant diferencia respecte als que anàvem
per darrera. Així en arribar al coll d’Estellencs els de davant s’han cansat d’esperar
i quan ha arribat el darrer, han aconseguit que aquest es desmoralitzes i deïcidis abandonar.
Així s’ha produït la dispersió del grup: en Joan ha baixat per son Forteza i
Puigpunyent, en Jeroni en arribar en es grau ha agafat carretera cap a
Puigpunyent, en Yerar, que tenia que anar cap el Raiguer, ha baixat per Superna
i Esporles (arribant a casa seva a les 14,50 amb 91 km) quedant nomes els tres de sempre, en torner,
en bigel i aquest narrador que hem continuat segons el pla establert cap a cas
metge i can fava. Allà, en Torner ha
aprofitat per treure el xorraquet i llevar les branques d’un pi que tallaven el
camí. Si a cada volta llevéssim un branca, segur que tots hi guanyaríem. (gracies
Toni ).
Ja sense mes entrebancs hem arribat a Sobremunt i hem tombat cap a Ciutat.
A Bunyolí una bufetada d’aire calent d’uns 41 º ens ha recordat que estàvem en
ple estiu i que arribàvem a Palma. Així durant la baixada nomes pensavem en
que com que arribàvem a bona hora encara ens donaria temps a prendre una bona cervesa
en es ferreret.
71 km i 1700 de desnivell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario